Cada
nit dibuixarem un estel nou, sortirem per mirar el cel mentre va enfosquint la
seva llum, mirarem que mai falti cap ni un dels estels que ahir hi havien, i si
un no hi es, el pintarem nosaltres.
I
així, mica en mica, també i posarem noms a tots aquells que inventem en el
nostre dibuix, un serà el que et digui que t'estima, l'altre serà el que et
recordi que ets especial, el de més enllà et dirà que mail la soletat serà
asseguda al teu costat... I així, mica en mica, anirém omplint aquesta negror
que fa un temps era tan i tan fosca, i que d'ençà que tú i jo la pintem
d'estels cada cop es més i més brillant.
No
oblidis mai, encara que passi el temps, encara que pensis que jo no hi soc,
sempre que surtis a mirar la nit i vegis els estels, recorda que jo, sempre hi
seré. Avui, desprès de pintar-los, els tocarem, pujarem als nuvolets dels
somnis, els que tu cada nit fas venir fins al teu cap, i allà al damunt d'ells
ens endinsarem fins allà on res no sigui diferent...Vens???
2 comentaris:
Anem a pintar estels Josep?? Em penso que sovint hauriem de fer-ho, no tan sols nosaltres que ja ho fem amb la imaginació, la escriptura i el pensament, si ho fes molta més gent, segur que tot plegat seria molt més bonic.
Gràcies per escollir un dels meus textes. Ets un tresor!!
Petonets!!
M'encanta...petonets
Publica un comentari