diumenge, 4 d’abril de 2010

QUE T'ACARONIN ELS ESTELS

feliç aniversari, papa, que t'acaronin els estels, allà on siguis...

aquest abril en faries 81, i com cada any discutiríem si te raó la teva germana Maria, i és avui, dia 3 que vas néixer, o si en tens tú, i el teu aniversari s'ha de celebrar el dia 6...
coses de viure amb una guerra enmig, quan es perden papers, i els records es barregen...
feliç aniversari papa, t'enyoro, t'estimo potser més encara, et penso, et sento, et veig, et tinc dins, vas amb mi, anem fem camí i ara duc jo les regnes...
i passaran els anys, i mai m'acostumaré a no trobar-te assegut esperant-me al pedrís on em vas dir adéu, i encara espero que siguis tu qui ensucri els brunyols, i qui se'ls mengi d'amagat de la mama... (no et preocupis ara, no et veu, tens dret a robar-ne, ja saps on els guardem...)

2 comentaris:

Diana Puig ha dit...

Que amor tan grande el de un hijo a un padre, es muy emocionante, llega dentro.
Un abrazo.

Jordi ha dit...

MOLT BEN ACONSEGUIT...percebeixo que t' ha sortit de l'ànima...m'ha agradat lleigir-lo i m' hi identifico amb molts d' aspectes. No deixis d' escriure quan el cor et parla...

Publica un comentari a l'entrada