dissabte, 27 de març de 2010

del libro VIDA, POESÍA QUOTIDIANA
Santi Fornell

David: Una flor d'estiu



Un onze de juliol
va néixer una flor d'estiu,
el fruit d'un amor intens,
de passió, vigorós, viu.

I aquesta flor va creixent;
es torna forta i valenta,
batallant amb el peu ferm
per fer-se un lloc a la terra

Aquesta flor té el color
del coratge del valent,
d'un heroi troià l'honor,
i d'amor intel.ligent.

Aquesta flor que ara creix
cada dia al meu voltant
és el que Jo més m'estimo,
allò més apassionat.

No hi ha res millor a la vida
que veure la flor pujant
sana, forta atrevida,
lenta però ben constant.

Aquesta flor que tenim
la meva esposa i jo
ens alegra l'espirit
i és el millor d'aquest món.

Els seus ulls són com la terra,
els cabells, rajos de sol,
les seves galtes vermelles,
la seva ment, un tresor.

Creix, fill meu, amb alegria,
que els teus pares són aquí
per poder-te fer de guia
quan et perdis pel camí.

I quan els pares no hi siguin,
sigues fort i endavant!
la vida no son obstacles,
sols cal anar caminant.

SANTI

3 comentaris:

Franziska ha dit...

Precioso poema dedicado al auténtico amor de la vida de un hombre: su esposa. Has elegido muy bien te felicito.

Te he contestado por correo. El blog tiene un espacio claro, acogedor y queda muy atractivo.

Vicky ha dit...

Bello poema.... y hermosa pagina Josep... te felicito...
Te dejo acá mi abrazo....

Isol ha dit...

Santi que precioso poema dedicado a David! y si amigo esta flor fruto de vuestro amor,crece maravillosamente se vé que es un niño inteligente,hermoso y de buenos sentimientos como sus padres,yo que le veo crecer en la distancia me asombro de los cambios en las fotos,y me quedo encantada en su mirada porque es una mirada limpia,los felicito por el hijo que tienen!
Me gusta el desenlace de tu poema porque el consejo que le dás es bueno,los obstáculos están y hay que seguir pese a todo,imagino lo que debe sentir David al leer estas letras que le llegan desde tu corazón!
Te felicito Santi,y te admiro eres una persona con mucho talento y mucha cultura.
Josep que buen poema has puesto! un abrazo!!!!!

Publica un comentari a l'entrada